divendres, 10 de juny del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
Un puente hacia terabithia
Escrita per Katherine Paterson
http ://es.wikipedia.org/wiki/Katherine_Paterson
de la editorial HarperCollins, va ser publicada per primera vegada el 1977, i va guanyar la Medalla Newbery el 1978. Per escriure-la, Paterson es va inspirar en un fet real que va ocórrer a l'agost de 1974, quan una amiga del seu fill va morir en ser aconseguida per un llamp.
El seu genere es de literatura infantil: explica la història d'un nen de cinquè grau, Jess Aarons, que es fa amic de la seva nova veïna i companya de classe, Leslie Burke, que li guanya en una carrera. Leslie és una noia intel ligent, sociable i amb talent, ja Jess li crida l'atenció...
Aquesta novel·la la vaig escollir per que m'agrada molt ja que en vaig veure primer la pel·lícula i em va cridar L'atenció ja que es molt interessant i se la recomano a totes les meves amigues .
Sempre que començo a llegir-lo i arribo al final em vina una tristesa per la mort d'un dels personatges ja que explica com es cent el protagonista .
divendres, 25 de febrer del 2011
La cronica
El nostre viatge cap a Barcelona
El dia u de febrer vam quedar en anar a una excursió per saber com era Barcelona medieval. Vam quedar a les vuit i mitja a classe on ens van donar un dossier per apuntar .Vam anar a peu fins
al metro on vam agafar la línia lila ;vam baixar al passeig de gracia on la professora de socials ens va dictar i explicar com era de important el pass
eig de gracia.
Mes tard vam anar cap a la plaça Catalunya on v
am esmorzar i descansar una estona.
Acontinuacio d’alla ens vam adreçar cap una casa gotica on vam poder fer una ullada al pati de la casa i alla mateix ens vam trovar a la filla de la profesora .
Mes tard vam anar cap al Portal del Angel ,que en la epoca medieval era un dels carrers principals i on vam anar mirant els d
iferents carrers i les diferenciae que tenien entre ells : mes estret , mes llarg...)
Quan vam passar del Portal del Angel ens vam dirigir cap a una catedral .En el camí cap a la catedral vam beure estàtues ,monuments...;vam arribar cap a una catedral on nomes la vam veure de lluny ,la filla de la professora ens va explicar les diferencies entre una catedral gòtica i romànica ; al costat de la catedral i havia un aqüeducte mig en ruïnes i dalla vam passar cap a la catedral de Sant Jaume el lloc que mes em va agradar. La catedral era gòtica i per això era tan alta , en aquesta catedral hi havia oques i una font molt bonica .Dintre ni havia molt de silenci .
A continuació vam anar directes cap al museu per que anàve
m just de temps ,allà ens va explicar la filla de la professora que el edifici del costat del museu ni havia document històric, pergamins...) on els podies agafar amb préstec .Al pati d
e fora del museu vam trobar la guia ;I amb ella vam entrar cap al museu.
Dins el museu havia una maqueta on la guia ens va explicar :les muralles ,carrers principals, rius...) i els seus noms .També dins del museu vam entrar en una petita catedral d’un rei .
Al final la guia ens va portar cap a la catedral Santa Maria del Mar ,on la guia ens va fer una explicació molt concreta del que va patir aquella càtedral :tres incendis. També ens va fer una explicació de com es d’important i la seva forma peculiar .Desprès de la explicació vam anar cap al metro on vam tornar cap a casa.
divendres, 21 de gener del 2011
El racó preferit del meu cos són els llavis , normalment són rosats, però de vegades se’m posen vermellosos com les roses; són allargats i de forma mitjana , bastant molsuts .
Els meus llavis són molt útils i necessaris per a mi. Per exemple quan estic nerviosa em mossego els llavis , quan necessito fer callar algú em poso el dit sobre els llavis i sona un :shhhhhhhhhhh , i se sent un silenci com si estigués en una cova jo sola.
A l’hivern se’m sequen i els hi haig de posar cacau perquè s’hidratin.
Un petonàs a tots els que llegiu aquest text!!!!!!!.
dilluns, 10 de gener del 2011
El meu nom
El meus pares no es decidien en quin nom posar-me perquè tots en deien un de nou cada dia i perquè ningú no se sentís ofès per no haver triat el seu nom el que van fer va ser posar-me un que no l’ hagués dit ningú. Els va costar.
Hi ha poques persones que saben la meva abreviació ‘’maja’’. Aquesta abreviació se la va inventar una amiga meva que en comptes de dir-me Majda em va dir maja i des d’aquell dia se'm va quedar.
El meu nom és musulmà procedent de l’Islam i és el nom en femení d’un àngel que va ajudar al nostre profeta, encara que al Marroc no és massa comú.
dilluns, 22 de novembre del 2010
Deu moments de felicitat
